Comença el canvi



Comentaris tancats a Comença el canvi

Felicitats, Campiones!



Comentaris tancats a Felicitats, Campiones!

Pero no los malgastes, Federico…

Acudit

GlosS



Comentaris tancats a Pero no los malgastes, Federico…

La Niña de Rajoy

Dedicat a en Pipo.

Comentaris tancats a La Niña de Rajoy

Per si no estava prou clar

[@more@]

Comentaris tancats a Per si no estava prou clar

EVE CURIE: LA CURIE DE LLETRES

Eve Curie tenia menys de dos anys, quan el seu pare va morir atropellat per un carruatge, en un cèntric carrer de París. La seva mare, Marie Curie, guanyadora de dos Nobels, va decidir no recordar al seu marit davant de les seves filles.

De molt petita, va tenir molt clar que el que més li agradava eren les arts en general i la música i la literatura en particular. Va estudiar piano, a mitjans els anys vint, feia concerts a França i Bèlgica.

La  relació amb la seva mare, es va anar estretant encara més, quan la seva germana Irene es va casar i va deixar la casa familiar. Varen fer-se inseperables fins que Marie Curie va morir, al 1934, víctima d'una leucèmia, suposadament provocada per les seves llargues exposicions a material radiocatiu. Era tan gran la devoció que sentia per la seva mare, que decidí escriure la seva biografia. Durant molts mesos va anar recopilant documents personals, va viatjar a Polònia per conèixer encara més detalls del seu passat. El resultat va ser "Madame Curie", tot un best seller de la època quan va sortir al 1937. Posteriorment va ser portada al cinema, amb notable èxit. Peró aquesta no va ser la única ocupació de Eve Curie: també es dedicava a fer critiques literàries i musicals per a diverses revistes.

Quan va estallar la 2a. guerra mundial va haver d'anar a viure a Anglaterra i, posteriorment, als Estats Units, país on donava conferències sobre la resistència francesa i les dones. També va fer de reporter de guerra a diferents fronts. De tornada a Paris la va portar a dirigir el diari París-Press. A l'any 1952 va començar a treballar com a assessora de la OTAN fins que es va casar amb l’ambaixador dels Estats Units a Grècia, Henry Richardson Labouisse.

Eve Curie va morir el passat dilluns, 22 d’octubre a casa seva de Nova York a l'edat de 102 anys.L’únic que lamentava de la seva longeva vida era la mort de la seva mare i la seva germana també de leucèmia.

Irene Curie juntament amb el seu marit Frederic Joliot, van guanyar el Nobel de Química al 1935.Pert tan, Eve era la única de la seva família que no havia guanyat cap Nobel. 

Descansi en Pau.

[@more@]

1 comentari

EL MEU GOS TAMBÉ ÉS AIXÍ

Historieta

[@more@]

Comentaris tancats a EL MEU GOS TAMBÉ ÉS AIXÍ

ALMANSA

El 25 d'abril de 1707 una conjunció estratègica nefasta va fer que les tropes que protegien l'entrada a la corona catalano-aragonesa per Castella, perdessin una batalla determinant. 

Va ser a Almansa on l'exercit de Felip V, va derrotar les tropes de Carles d'Àustria. Xàtiva, Quart de Poblet i Vila-real van ser arrasades i socarrades. Com a conseqüència política,  Felip de Borbó va abolir uns furs que ni tan sols havia jurat. La guerra va continuar i va arribar al punt àlgid a les portes de Barcelona el 1714. A Mallorca, finalment, va acabar el que havia començat a València. Tres-cents anys no han estat res i avui els hereus d'aquelles bèsties que van entrar per ponent continuen defensant el mateix esclavisme mental. 

Ah! i no ho oblideu, el proper Borbó es dirà Felip VI  

25 d’abril

[@more@]

1 comentari

SHOAH

Dilluns, dia 16 d'abril, es va commemorar, amb un minut de silenci, a Israel, l'aniversari de la "shoah", homenatge a les víctimes directes o indirectes de l'holocaust nazi. 

Actualment, encara viuen 500.000 supervivents, la meitat dels quals a Israel, on també hi viuen 350 mil fills de supervivents de l'extermini, dels quals un 4% necessita tractament psicològic. Hi ha molts membres d'aquest col·lectiu que encara dormen amb les sabates al costat de la porta per si han de fugir corrents o es desperten de matinada i miren sota el llit si hi troben al pare. 

No fa massa anys, que tota aquesta gent encara buscava restes de menjar als contenidors i ho enterrava al pati, per si de cas. El primer ministre Ehud Olmert assegurava que el problema serà resolt en un mes: Uns 20 mil supervivents reben 436€ mensuals del govern alemany i la resta depèn dels ajuts de l'Exèrcit Israelià. Porten ja dues generacions per desfer-se dels traumes que els varen afectar, quantes més en faran falta?

.

18 d’abril

[@more@]

Comentaris tancats a SHOAH

27 de març

Avui fa vint anys que ens vàrem llevar molt aviat del matí i vam anar cap al Casal de Curació de Vilassar de Mar. Allà ens esperava, o no, una infermera no gaire simpàtica que ens va dir que no constàvem en la llista que ella tenia pels parts programats per aquell dia. Nosaltres li contestarem que així no podíem pas marxar, mirant-nos la panxa que jo portava. Al cap d'una estona, desprès de rondinar, ens va assignar una habitació amb molts bones vistes al jardí on hi havia un llimoner just al davant.

Desprès, tot va anar sobre rodes, va venir el metge, el personal de quiròfan molt trempat, la llevadora, el pediatre i per  fi l'anestesista. Tothom que va tenir una criatura per aquell temps amb el Dr. Font, al Casal, se’n recorda: Era un asiàtic, quan aquí encara no en proliferaven tants.

Ja no recordo res més, just quan ja tornava  a ser a l'habitació, davant del llimoner i al costat un bressolet on hi dormia un nen. El més maco que havia vist mai. Hi això que tots els nadons sempre em semblaven lletjos igual. Era el millor que m'havia passat mai i no m'ho podia imaginar. Avui fa ja vint anys i encara me'n recordo com si fos ahir. Una experiència extraordinària que al cap de tres anys vaig poder repetir, però aquest cop per tenir una nena. (la més maca del món)..

27 de març de 2007

[@more@]

Comentaris tancats a 27 de març