27 de març

Avui fa vint anys que ens vàrem llevar molt aviat del matí i vam anar cap al Casal de Curació de Vilassar de Mar. Allà ens esperava, o no, una infermera no gaire simpàtica que ens va dir que no constàvem en la llista que ella tenia pels parts programats per aquell dia. Nosaltres li contestarem que així no podíem pas marxar, mirant-nos la panxa que jo portava. Al cap d'una estona, desprès de rondinar, ens va assignar una habitació amb molts bones vistes al jardí on hi havia un llimoner just al davant.

Desprès, tot va anar sobre rodes, va venir el metge, el personal de quiròfan molt trempat, la llevadora, el pediatre i per  fi l'anestesista. Tothom que va tenir una criatura per aquell temps amb el Dr. Font, al Casal, se’n recorda: Era un asiàtic, quan aquí encara no en proliferaven tants.

Ja no recordo res més, just quan ja tornava  a ser a l'habitació, davant del llimoner i al costat un bressolet on hi dormia un nen. El més maco que havia vist mai. Hi això que tots els nadons sempre em semblaven lletjos igual. Era el millor que m'havia passat mai i no m'ho podia imaginar. Avui fa ja vint anys i encara me'n recordo com si fos ahir. Una experiència extraordinària que al cap de tres anys vaig poder repetir, però aquest cop per tenir una nena. (la més maca del món)..

27 de març de 2007

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.