LLUÍS LLACH

Foto Lluís Llach al concert de Verges

            PAÍS PETIT 

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

 

[@more@]



Comentaris tancats a LLUÍS LLACH

GRÀCIES SR.MONTILLA!

Moltes gràcies Sr. Montilla per haver atorgat a la Sexta la freqüència de TV3 al País Valencià, quan vostè era Ministre d'Indústria.

Moltes gràcies per haver donat als del PP un regal tan valuós.Moltes gràcies per llençar tots el diners que han costat els repetidors que vàrem pagar per  SUBSCRIPCIÓ POPULAR, a traves de l'Acció  Cultural del País Valencià. Fets i no paraules, es ben veritat, ara veiem l'eficàcia d'aquest senyor quan manegava les freqüènciesde les televisions.

Ah! i amb el vist-i-plau del Sr. Enric Marín, responsable de comunicació de llavors i proper a ERC!

17 de març de 2007

[@more@]



Comentaris tancats a GRÀCIES SR.MONTILLA!

DRAPETS

Mai millor dit!

Tots es treuen els drapets al sol! Jo que em pensava que això de puntes de coixí, punt de creu i de fer ganxet havia quedat només com una cosa residual que, algunes cadenes de merceries, havien volgut tornar a posar de moda.

Ara resulta que el govern del Sr. José M. Aznar  i els Srs. Mayor Oreja, Àngel Acebes i Mariano Rajoy, quan eren ministres del ram, varen donar reducció de penes a canvi de fer cursets de macramé, ganxet, puntes de coixí i punt de creu!. Fins i tot al Sr. de Juana Chaos, se li varen perdonar 350 dies de la seva condemna a canvi d'escriure un best seller anomenat "Dias". Que divertit deu ser llegir el que ens pot explicar un senyor que ha matat vint-i-cinc persones i que s'ha passat mitja vida  a la presó! Sembla l'hora del pati d'una escola de primària: I tu més!!  

Mentrestant el país mig paralitzat, sense inversions a rodalies, i els empresaris de Mataró i comarca, comptant fins a quan ascendeixen les pèrdues. 

15 de març de 2006

[@more@]



Comentaris tancats a DRAPETS

AVUI

Ahir llegia, al diari AVUI, les engrunes” que hi escriu cada dia en Joan Oliver. Diu una cosa que ens podríem fer nostre molts dels seus lectors: "L'AVUI és el meu diari per moltes raons i des de fa molts anys, i una de les coses que  més m'agrada es trobar-hi col·laboradors que diuen allò que voldria dir, però més ben dit del que jo sabria dir-ho". Sí Senyor!

I es per això que ho lliga amb un article que va escriure Mossèn Ballarin fa dos dissabtes. Què podem dir de Mossèn Tronxo? diu les coses d'aquella manera tan planera com només sap dir un capellà de poble, com ell. Tan lúcides com l'Homilia de la Missa dominical. I va i ens engalta "Malgrat que tingui un talante més manyac, l'esquerra d'allà, és tan anticatalana com la dreta. A veure si ho entenem d'un cop i per sempre".

És exactament això. Impossible dir-ho més ben dit. Per cert, en Joan Oliver hi afegeix que la frase en qüestió caldria fer-la emmarcar a totes les llars i despatxos oficials de Catalunya. No sé si serviria de res, afegeixo jo.

6 de març de 2007

[@more@]

1 comentari

Anunci

Anunci al diari

[@more@]

Comentaris tancats a Anunci

LA XEMENEIA DE CAN MINGUELL

Dues figures importants han marcat el paisatge de la meva infantesa: el campanar de Santa Maria i la xemeneia de Can Minguell. El primer el varen decapitar, encara no se perquè, en plena adolescència, i la segona sempre ha perillat, però sembla que finalment li han signat l’indult definitiu.

Des que me’n recordo, al carrer de casa s’acabava Mataró: a la vorera del davant hi havia una casa de pagès, Can Parés de baix. Tenia una era molt gran al davant custodiada per mitja dotzena d’oques que no deixaven entrar ningú. Més avall, Can Bellavista, que encara subsisteix, i amunt el safareig de Can Matas, i d’allà ja s’enfilava la carretera de Mata cap a Llavaneres.

Can Minguell i rodalies era una més de les fabriques del voltant: limitava per dalt amb els tallers Llorens-Planas, al costat, una fàbrica immensa, que hi feien platines, indústria annexa a la tèxtil, Talleres CYPP, on posteriorment hi varen instal·lar can Secopal, indústria capdavantera del tèxtil a Mataró. Al davant, Afelpados Ferrer, que ja fa anys que han passat a millor vida. Més enllà, Can Marot, Can Gassol, Géneres de punt C.Roca, el Tint Fàbregas i més avall al carrer Sant Ramon, cantonada al del Prat, unes drassanes.

Riuades de gent apressada amunt i avall, sirenes que ens marcaven el canvi de torn a les dues, i així sabíem que arribava l’hora de dinar, trànsit de gent a la feina, brogit. I tot això ara ja no compte per res, ho tirem tot a terra i hi fem pisos i així ens paguen  la urbanització dels voltants, però i la gent que hi vingui a viure de què viurà si a Mataró ja no hi queden fàbriques? Treballaran a Barcelona o al Vallés, i llavors ens queixarem que ens embussen els accessos a la capital o que no hi ha prou carreteres per a tothom.

Som molts els mataronins que hem viscut i hem menjat d’aquesta indústria per tirar-ho tot pel balcó i dir que no ha servit per res. Alguna cosa deu quedar de bo, no? A part de la xemeneia de Can Minguell?[@more@]

Comentaris tancats a LA XEMENEIA DE CAN MINGUELL

TREBALLANT PER L’ALLIBERAMENT NACIONAL

Avui he decidit finalment acabar el dol. Ja fa els suficients dies que els d’Esquerra no han volgut fer un front nacionalista amb nosaltres i així ens hem quedat. Tenim el que tenim, tot que la màxima aquella que “cada país te els governants que es mereix”, a Catalunya no es veritat: tenim un president que no ens el mereixem.

 

Després de veure que el món continua rodant i cada dia surt el sol, no podem fer més que els barcelonins el 12 de setembre de 1714: continuar treballant per el nostre alliberament nacional.

 

Si ho mirem en positiu, ara que Esquerra es farà càrrec de certes competències, que el PSC no ha volgut, ara si que tindrem  seleccions nacionals de tots els esports, inclòs el futbol: per fi perdrem de vista al “sabio de Hortaleza”. Tindrem un país lingüísticament normalitzat: els prospectes del medicaments vindran tots en català, les galetes, a més de l’àrab també inclouran la nostra llengua i també els tampons i les compreses portaran les instruccions en català, tot i que veient la paritat d’aquest nou govern, no crec que això sigui prioritari. Sort que són d’esquerres, si no ho arriben a ser, on ens guarden, a casa amb la “pata quebrada”?

 

Aquesta vegada el “talante” no els hi ha sortit per enlloc!

 

30 de novembre

[@more@]

3s comentaris

NIKAB

El màxim clergue musulmà d’Austràlia, el xeic Taj el-Din al-Hilali, muftí de la mesquita Lakemba, la més gran de Sydney, té prohibit dirigir la pregària des d’ahir fins d’aquí a tres mesos per haver dit que les dones que no vesteixen correctament son “carn descoberta”.

Al-Hilali va afirmar en un sermó pronunciat el mes passat, durant el Ramadà, que les agressions sexuals deixarien d’existir si les dones portessin vel i s’estiguessin a casa. Les seves paraules van ser reproduïdes dijous passat per diari “The Australian”.

“Si treus carn sense tapar i la poses a fora, al carrer o al pati, sense cobrir-la i els gat s vénen i se la mengen, de qui és la culpa dels gats o de la carn destapada? La carn destapada és el problema!.

Noies! A partir d’ara potser haurem d’anar embolicades amb albal o ficades dins d’un “taper”!!!.

30 d’octubre

[@more@]

2s comentaris

LA CAMAMILLA

Una molt bona noticia, per tots aquells que ens dediquem al comerç: Els de la “manzanilla La guita” cobraran tot el que els hi deu la FECAC. A ningú no li agrada treballar i no cobrar, i a sobre amb les condicions que els obligaven de fer, distribuint a les casetes a compte de l’empresa, i a sobre va i surten dient que eren els de les casetes que els hi havien de pagar!

Enhorabona al representant del vi andalús al principat, un català de soca-rel, que segur que hi ha tingut alguna cosa a veure.

Potser que per properes edicions de la feria d’abril catalana, esbrinin tots aquest xanxullos que fan tanta pudor i no es pas de “pescaito frito”!.

29 d’octubre

[@more@]

Comentaris tancats a LA CAMAMILLA

HERRIKO TABERNES

El govern Zapatero està enfadat perquè els de l’ETA han perpetrat un robatori d’armament al sud de França i això no és el millor camí per negociar la pau. Però ho és no aturar el procés obert pel jutge Garzón contra tot el que té a veure amb els partits abertzales? (llegiu Herri Batasuna) No afluixar en tots els fronts oberts que té aquest jutge-estrella amb tot el que té a veure amb el País Basc, no és la millor manera de buscar un clima propens per parlar de pau. Que hi esperen trobar a les Herriko tabernes, apart de montaditos i xacolí?

28 d’octubre

[@more@]

Comentaris tancats a HERRIKO TABERNES